El pont vell del congost de Terradets.

El pont antic de Terradets i la Noguera Pallaresa en crescuda de fusió de la neu.
El pont antic de Terradets i la Noguera Pallaresa en crescuda per fusió de la neu.

Els ponts connecten i comuniquen, són metàfora d’unió i del seu contrari. La seva destrucció és prioritària a les guerres, tant per part dels qui la guanyen com dels qui es retiren i s’enfonsen. Construir-ne o reconstruir-los també ho és.  El pont de Terradets, bastit en el punt més estret del congost homònim, es manté dret demostrant com la tecnologia humana sempre és avançada pels humans contemporanis, malgrat que avui sigui primitiva. Però va poder obviar forces inhumanes com la crescuda d’un riu, mantenint unides les ribes d’aquest enorme congost excavat per la Noguera Pallaresa. No és difícil imaginar la importància d’aquesta modesta obra pels pobladors contemporanis de la seva construcció.

Està fermament recolzat en les calcàries cretàciques del Montsec i construït amb la mateixa pedra i  base de maó, formant un conjunt de gran bellesa. Aquestes calcàries també formen el cingle superior del Montsec. Van formar-se per sedimentació de fangs formats per la desagregació dels esquelets calcaris d’invertebrats marins sota l’aigua del mar, entre 75 i 70 milions d’anys (ma). El mar ocupava aquesta zona a partir de 180 ma fins a 50 ma, moment en que la conca marina esdevé terra ferma. Als  afloraments del Montsec, es veu com les roques marines cretàciques més joves queden recobertes per roques posteriors d’origen fluvial (Arenisques de Sant Pere Màrtir) .Totes aquestes roques sedimentàries van quedar involucrades posteriorment en la formació dels Pirineus. Aixecades i plegades, han sigut erosionades des d’aleshores fins ara, formant el paisatge actual.

Les aigües del riu, i de la pluja que s’escorren pels vessant, han dissolt la calcària, amb l’ajut de les glaçades i les arrels de les alzines, que trossegen la roca i acceleren el procés. Les barbacanes, ben visibles a les roques de les ribes indiquen el nivell superior de l’aigua en  crescudes màximes. Els estrats, ben visibles, estan inclinats 30º aigües amunt, cap al nord, per l’efecte del plegament. Són massissos i gruixuts i la calcària s’endevina homogènia i compacta.Les zones fosques per on regalima l’aigua es cobreixen de fongs negres, mentre els minerals dissolt formen noves calcàries a la Mediterrània actual. La Terra és una màquina de reciclar, propulsada pel calor intern i l’energia solar. Construir relleu rocós i destruir-lo formant noves roques amb el passar dels milions d’anys.

Sovint són les petites coses les que ens ajuden a viure com volem, coses que no cuidem ni valorem justament. El temps no s’atura i engoleix moltes accions i obres humanes sense deixar-ne gairebé cap rastre. Quants centenars d’escaladors hem fet servir aquest petit pont per creuar el riu i començar una nova aventura?. Quans milers de metres s’han escalat a la paret de les Bagasses des del 1959, quan J.M. Anglada i F. Guillamón hi obren el primer itinerari?. I vindran molts altres escaladors que n’escalaran molts més.

Miquel Vilaplana.

En Xevi Casals arribant a la cinquena reunió de la via Reina-Puig (6a, paret de les Bagasses, Terradets).
En Xevi Casals arribant a la cinquena reunió de la via Reina-Puig (6a, paret de les Bagasses, Terradets).

Quant a Miquel Vilaplana

Jubilat, escalador i viatger.
Aquesta entrada ha esta publicada en Grup de Muntanya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s