Cicle del Montsant (2): Sant Bartomeu de Fraguerau

Breu memòria

A la sortida hi hem anat 40 persones. El dia ha estat esplèndid. Després la realitat de les distàncies (19,5 km) i dels desnivells (+300, -700) no han coincidit del tot amb el previst, però sí que s’hi han aproximat molt. Hem començat a caminar a les 9.50 h i els últims hem arribat a les 17.27 h.
Podeu veure un reportatge fotogràfic del Toni aquí.

Itinerari

Comencem a caminar en el Km 25 de la carretera d’Ulldemolins a Margalef al lloc anomenat la Venta de la serra de la Llena, antic hostal de camí, des d’on s’obté una molt bona vista del sector nord de la serra del Montsant i del congost de Fraguerau. Baixarem fins a Sant Bartomeu de Fraguerau, bonica ermita romànica entre imponents masses rocoses. Continuarem resseguint el riu Montsant avall. Destaquen pel camí algunes roques característiques, amb forma d’agulla o de tormo, com el Bisbe o l’Escambell. A l’Aiguabarreig del riu Montsant amb el barranc dels Pèlags ens desviarem uns metres per visitar l’Engolidor, on les aigües d’aquest es fonen al subsol. Retornarem a l’Aiguabarreig i avall fins a l’embassament, passat el qual entrarem al bonic poble de Margalef, molt conegut pels escaladors, pels horts de la ribera.
Distància: 16 km. Desnivell: +200 m -600 m.
Lloc i hora de sortida: del Pla del Vinyet amb C. Martinell, amb autocar, a les 7 del matí.
Vocal: Lluís Duch

Alguns indrets d’interès

Sant Bartomeu de Fraguerau
Hi ha autors que sostenen que la serra del Montsant era ja un lloc d’eremitisme des d’època visigòtica. En aquest sector habitaven una sèrie d’anacoretes en solitari, o bé en comunitats. D’aquí vindria el topònim Mònecs (monjos).

Aquest lloc està vinculat a la figura de Guerau Miquel, que hi habitava junt amb altres eremites, segon J.Lladonosa, des dels volts de 1160. Sant Bartomeu de Fraguerau és una ermita romànica del municipi d’Ulldemolins (Priorat), situada al congost de Fraguerau, en un coster que domina, per la dreta, el riu de Montsant. La zona és molt erosionada i ubèrrima, plena d’indrets batejats amb noms poètics i plens de llegenda. Fra Guerau vivia en una gran balma, vora l’ermita, la construcció de la qual li és atribuïda. Cap al 1192 rebé dels reis Alfons i Sança una bona part de la vall del riu de Montsant —coneguda encara com la Quadra de Fraguerau—, la zona compresa entre Sant Bartomeu i Santa Maria, que el 1210 traspassà als Balb de Lleida que fundaren una comunitat femenina a Santa Maria (coneguda també com la Mare de Déu de Montsant i per on passarem en la pròxima sortida) que, l’any 1215, s’establí a Bonrepós. L’ermita de Sant Bartomeu va pertànyer primerament al monestir de Bonrepós, confirmat per Jaume II el 1292, i més endavant va passar al domini d’Escaladei.. El seu darrer ermità s’hi instal•là el 1851 i es deia B. Francesc Palau i Quer.

L’ermita és una petita construcció d’una sola nau, amb absis semicircular. Està coberta amb volta de canó de perfil apuntat que arrenca d’una imposta que recorre tot el perímetre interior. L’absis, precedit per un arc presbiteral, està cobert per volta de quart d’esfera. La porta s’obre a la façana nord i es va afegir, en una restauració, un petit campanar d’espadanya en el costat oest. Al centre de l’absis s’obre una finestra d’una sola esqueixada i en els murs sud i oest hi ha una de doble esqueixada. L’aparell és uniforme, format per carreus ben tallats i polits, disposats en filades irregulars. Les façanes són totalment llises i mancades d’ornamentació. El segle XVIII fou enguixada interiorment fins que caigué en abandonament. Tenia annexa la casa de l’ermità. Mig abandonada al començament del segle XX, fou restaurada el 1978 s’acondicià el conjunt, eliminant la casa de l’ermità, obres realitzades per la parròquia d’Ulldemolins.

Vora seu, a la gran balma, hi ha la font dels Cossis. Es conserven altres balmes amb restes d’habitacions

Embassament de Margalef i riu Montsant

El riu Montsant neix a Prades, de la confluència dels riu de Prades i del riu de Teix, i recull totes les aigües del vessant nord de la serra. Desguassa al riu Siurana prop del Lloà, després de 40 km de recorregut, que a la vegada desguassa a l’Ebre, a Garcia. Per tant, totes aquestes aigües pertanyen a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

El pantà de Margalef és un embassament que pertany al riu de Montsant , creat per una presa situada al municipi de Margalef. El pantà fou projectat el 1984 i la seva construcció s’inicià el 1990. Es tracta d’una presa d’arc de gravetat, amb capacitat per a 3 hm³, la qual possibilita el reg de les terres dels termes de Cabassers, la Bisbal de Falset i del mateix Margalef.

El pantà va construir-se amb la voluntat d’emmagatzemar aigua per al reg d’unes poques hectàrees de conreus de presseguers a la vall del Montsant. L’obra va estar envoltada de força polèmica perquè significava un tall deleteri en l’estructura i la funció d’un dels ecosistemes fluvials fins aleshores més rics i ben conservats de tota laCatalunya mediterrània. Malgrat que el resultat d’un estudi d’impacte ambiental que es va realitzar va resultar crític -és a dir que els impactes no eren assumibles ni compensats pels beneficis que l’obra produiria-, i que es van presentar alternatives que permetien emmagatzemar quantitats equiparables d’aigua sense malmetre aquest tram de riu, el pacte polític entre els alcaldes de la zona i el govern de torn va possibilitar l’aprovació del projecte.

Margalef de Montsant

Topònim d’origen àrab, dels més clars de tot Catalunya. Al segle XII ja apareix escrit Margaleph, i molt probablement deriva de l’àrab “marg Haläf” (el prat de Haläf). El darrer element és un antropònim àrab.

El municipi es troba al nord-oest de la comarca, a la part dreta de la vall del riu Montsant, que forma, entre el massís del Montsant i la Serra La Llena, un impressionant congost, continuació del de Fraguerau. Els margalefans o margaletins són 133, que ocupen una superfície de 34.66 km², a 379 m d’altitud.

La Festa Major té lloc el dia 6 d’agost a l’ermita de Sant Salvador. Es realitza una romeria, un esmorzar popular i ball. El 29 de setembre se celebra Sant Miquel. A Margalef hi ha un sol restaurant, Els Tres Pins, i un sol bar, Cal Vernet, que és a la placeta.

Mapa del recorregut

Perfil