Cicle del Montsant (1): La Morera-Cabassers

Dissabte, 12 de gener de 2013

Cicle del Montsant (1): La Morera-Cabassers

cingleraSortim de la Morera del Montsant vorejant el peu dels cingles, que ens ofereixen la seva grandiositat imponent. A poc a poc ens acostem al grau de Salfores, pas atrevit enmig de la cinglera, que supera per un punt que només una mà experta ha pogut enginyar. Després del grau, amb una pujada més normaleta ens arribem a un dels cims més famosos de la serra Major, el Piló dels Senyalets (1.109 m), passant pel pi del Cugat. Baixarem a l’encisador clot del Cirer i després per la carena anirem cap a Cabassers, passant per la Cogulla, ermita de la Foia i Sant Roc.

Dificultat: 15,5 km. Desnivells: + 550 m; – 950 m.grau_salfores

Temps: unes set hores (5 de caminada real).

Lloc i hora de sortida: del Pla del Vinyet amb C. Martinell, amb autocar, a les 7 del matí. No farem parades.

Vocal: Pere Robert

Mapa del recorregut amb l’itinerari

mapa

Perfil

perfil

La Morera de MontsantLa Morera web

Situada a 743 m d’altitud, és un dels municipis més extensos del Priorat, però molt poc habitat, 153 hab. Dins del terme hi ha la famosa cartoixa d’Escaladei, que visitarem en alguna de les sortides d’aquest cicle.

Cabassers (nom oficial: Cabacés)

El poble de Cabassers (358 m d’altitud) és situat en un petit turó, entre el barranc de les Comes i el de l’Albereda. Hi ha diverses cases adovellades, del segle XVIII, sobretot al carrer Major, la majoria de les quals contenen arcades de punta d’ametlla. El carrer Major s’eixampla, al seu extrem final, en una mena de plaça porxada on antigament es feia un petit mercat i subhastes. L’església parroquial de la Nativitat, amb una façana refeta pels volts del 1823, conserva a l’interior una bona part del retaule gòtic de Santa Maria atribuït a Lluís Borrassà, que fou salvat per la Generalitat el 1936. Les taules del retaule, de força qualitat, representen la Mare de Déu amb l’infant en el plafó central, amb la figuració de tres misteris del Rosari a cada banda. La part inferior conté la imatge de sis sants, i dos més a la superior. El conjunt és coronat per la crucifixió. Guarda també un quadre de la Mare de Déu de Loreto del 1624, provinent de l’ermita de Sant Roc. L’església és d’una nau, amb quatre capelles laterals per banda que aprofiten els contraforts. El presbiteri i tres capelles són gòtiques, mentre que la nau i la resta de les capelles, de mitja volta, es podrien considerar d’un renaixement molt senzill. Té cor. El campanar data del 1604 i l’altar major, destruït el 1936, era obra d’Antoni Tremulles, del 1618.

El poble havia disposat d’alguns elements de defensa. A la fi del XIX s’enderrocà una antiga torre, atribuïda als moros, que guardava el pas del barranc de l’Albereda. De l’edifici anomenat el Castell, antiga propietat dels bisbes de Tortosa que es creu que era l’antic edifici dels premostratencs, només en queda un llenç de mur adosat a una edificació contigua. La construcció, que l’estat vengué el 1887, ja era pràcticament desmantellada del tot el 1870. Damunt seu es bastiren les escoles.

Cabassers disposa de la Casa Museu Miquel Montagud, col·lecció dedicada a reproduccions d’obres d’El Greco. L’any 2001 ja s’havia aprovat la construcció d’un museu municipal, amb el nom de Museu Històric de Cabassers Miquel Montagud, que acolliria el fons d’aquesta col·lecció privada.

pontDamunt el riu de Montsant hi ha un notable pont de pedra, amb un gran arc central i dos de laterals, obra medieval pròpia d’un camí important i que la tradició ha volgut atribuir als romans (abans de ser anomenat Pont Vell era conegut com el Pont Romà).

Cabassers és un lloc d’origen aràbic. Sota els sarraïns rebia el nom d’Avincabasser. Arran de la conquesta i la repoblació del territori pels comtes de Barcelona, el poble fou incorporat al terme de Siurana, tot i que la seva ocupació fou força anterior a la de l’alterós castell que donava nom al terme. El 1158 es traspassà el lloc al bisbat de Tortosa, sembla que perquè amb les seves rendes s’impulsés la construcció de la catedral. El 1160 el bisbe de Tortosa aconseguí d’ampliar el terme amb diverses cessions fetes per Arbert de Castellvell, ja senyor de Siurana. Aquest és l’origen de la baronia episcopal de Cabassers, de la qual formaven part, a més del poble que li donava nom, els actuals termes de la Bisbal, la Figuera, el Lloar, Margalef i la Vilella Baixa. Els bisbes de Tortosa en mantingueren, fins a la supressió de les senyories al segle XIX, la jurisdicció i el cobrament de rendes. (informació treta de l’Enciclopèdia Catalana)

Indrets destacats
La serra Major és l’espina dorsal del Montsant. De les tres puntes més significatives, la Roca Corbatera (1.165 m), el Piló dels Senyalets (1.110 m) i la Cogulla (1.065 m), avui farem aquestes dues últimes.

pi_cugatEl Pi del Cugat, gran, rabassut, retorçat i castigat pel vent, és un dels pocs arbres que podem trobar al cim de la serra.

El Clot del Cirer constitueix un paisatge idíl•lic en clot cirerl’aridesa general de la serra, un oasi de verdor encaixonat per parets de roca. El cirerer que ha donat nom al lloc ja no hi és, però sí dues esplèndides nogueres, una heura i uns abeuradors, que ja poc fan servir els pastors.

Ermita de la Mare de Déu de la Foia. Porta aquest nom per la petita fondalada on es troba. foiaEncara s’hi fan aplecs els dies 5 d’agost, que és el dia de la patrona del lloc, la Mare de Déu de les Neus, i el 25 d’abril, Sant Marc. El lloc està preparat per a berenades. Sembla ser que l’origen es troba en la tradició eremítica del Montsant

Ermita de Sant Roc. Senzill edifici del segle XVI. Al costat hi ha una cova que es fa servir en dies senyalats, com el 16 d’agost, diada de Sant Roc.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Muntanya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Cicle del Montsant (1): La Morera-Cabassers

  1. Jaume Jornet ha dit:

    No coneixia, fins ahir, aquest blog del Grup de Muntanya. Vull aprofitar aquest comentari per felicitar-vos, un cop més pel vostre coneixement del territori, i agrair-vos la possibilitat de viure tantes hores fantàstiques. En aquest cas, a tu Pere Especialment. Jaume Jornet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s