 L’AIGUA FONT DE VIDA CICLE DELS NAIXEMENTS DELS RIUS DE CATALUNYA Inspirats en la idea Albert Vicens Llauradó i en el seu llibre Excursions als naixements dels rius de Catalunya, i aprofitant que els rius neixen a les muntanyes, dedicarem un cicle, que pot durar més d’un any, als rius i a l’aigua. Anirem als naixements dels rius o de les rieres o dels torrents, però, com a muntanyencs, també a les carenes de les capçaleres, que ens permetran una visió més aèria i de conjunt. L’aigua, con a font de vida, i els rius, metàfora d’aquesta vida, seran la nostra inspiració i el nostre recorregut per a aquest any i alguns més. Això també ens permetrà un coneixement divers i poc freqüentat de la nostra terra.
PROGRAMA 2015
10 Gener Allí on el Ripoll no fa pudor
14 Febrer El Llémena: la promesa fustrada
14 Març El Glorieta, un riu juganer
11 Abril El Ritort: a l’ombra del Costabona
09 Maig L’Aigua de Valls: les entranyes d’Ensija
4 i 5 Juliol La Tet i l’Auda
18 i 19 Juliol Ariège
05 i 06 Setembre L’Altre Garona: Uells deth joeu
10 Octubre La Riera de Merlès: la vall oblidada
14 Novembre Bastareny
12 Desembre Les dotze Fonts de la Riera Major
PROGRAMA 2014
El 17 de desembre a les 8 del vespre, a la sala Montblanc del Club, presentació del cicle, amb la presència de l’autor del llibre11 gener
EL FOIX (vinyes verdes vora el mar) Vocal: LLUÍS DUCH
8 febrer
EL BRUGENT (el brogit de la vall) Vocal: MOISÈS ALCÀZAR / MONTSE ANTRÀS
15 Marc
LA MUGA (la frontera) Vocals: ÀNGELS FONT / MARCEL ALBET
12 abril
EL FLUVIÀ (entre boscos i cingleres) Vocal: PERE ROBERT
10 maig (fora del cicle dels naixements dels rius)
MAÇANET DE CABRENYS / ROC DE FRAUSA Vocals: ÀNGELS FONT / MARCEL ALBET
7 juny
EL TER i EL FRESER (de la neu al mar) Vocals: JUAN LUIS VELASCO / SARA BOLAÑOS
12 juliol
EL SEGRE (avui en terres de França…) Vocal: JOAQUIM ORTEGA
26-27 juliol
RIUS DE L’ARIÈJA Vocals: ÀNGELS FONT / MARCEL ALBET
13-14 setembre
RIUS DE LA VAL D’ARAN: Garona i Nogueres Vocal: PACO CRUCES
11 octubre
EL TENES i la Sauva Negra Vocals: MARC QUEROL / MONTSERRAT PIO
8 novembre
EL LLOBREGAT (El naixement domesticat) Vocals: JAUME JORNET / SARA BOLAÑOS
13 desembre
EL FRANCOLÍ (un naixement polèmic) Vocal: JOAN CARLES ALAYO
OBSERVACIONS
Els vocals del cicle podran variar algun itinerari en funció del temps previst o d’altres circumstàncies.
És necessari tenir, com a mínim, l’assegurança A de la FEEC o alguna d’equivalent.
Les sortides es faran amb autocar, sempre que sigui possible.
Les inscripcions s’hauran de fer online o a la recepció del Club i es tancaran el dijous anterior a la sortida programada.
Es donarà a tots els participants un llibret on es segellaran les excursions que hagin fet del cicle.
Abans de cada excursió s’enviarà per email a tots el participants informació amb les característiques més interessants del recorregut i un croquis de l’itinerari.
Al final de cada bloc es farà un piscolabis on es premiaran les millors fotografies de l’any.
CALENDARI 2013
Cicle del Montsant Repetint l’experiènca d’altres anys, dedicarem tot un cicle per aprofundir en el Montsant i el seu entorn. En sis sortides, a l’abast d’excursionistes moderats, intentarem conèixer de forma àmplia i bastant a fons aquest espai d’indubtable bellesa.
Foto de Lluís Duch d’un plafó informatiu del Montsant
L’Albera Cicle d’excursions: febrer 2012 – març2013
PRESENTACIÓ
Repetint l’experiènca d’altres anys (i influïts pel cicle que fa vint anys va fer-hi el CEC), dedicarem tot un cicle per aprofundir en el coneixement de l’Albera, la carena muntanyenca que va de la Jonquera a Portbou o a cap de Creus. Són muntanyes humils per la seva alçada, però que ofereixen molt d’interès als bons observadors: dòlmens dels neolític, monestirs i castells caiguts en l’oblit, runes de cases pageses que a penes aguanten les parets de pedra, ens parlen de les històries antigues que conformaren el tarannà de la gent, uns en racons ombrívols, d’altres en terres garriguenques i pedragoses, sempre sota la influència de la tramuntana. En sis sortides, a l’abast d’excursionistes moderats, intentarem conèixer bastant a fons aquest espai d’indubtable bellesa, encavallat actualment per una frontera. Per completar el programa, durant l’estiu farem alguns Camí-banys per la contrada. PROGRAMA Dissabte, 11 de FEBRER 2012 Salt del Fitó – Ermita de Santa Llucia El Pertús, salt del Fitó, sant Pere de l’Arca, puig dels Falguers, santa Llúcia, la Jonquera. Durada: 4:30 hores Vocal: Lluís Duch Dissabte, 17 de MARÇ 2012 Sant Quirze de Colera-Llançà Sant Quirze de Colera, sant Miquel de Colera, puig d’Esquers, serra del Socarrador, Llançà. Durada: 5:30 hores Vocal: Vicenç Peig Dissabte, 6 d’ OCTUBRE 2012 Puig Neulós Roc dels Tres Termes, puig Neulós, coll del Faig, Requesens, sant Martí d’Albera . Durada: 5:30 hores Vocal: Ignasi Gonzalvo Dissabte, 10 de NOVEMBRE 2012 Colera – Banyuls Colera, Molinàs, Querroig, Banyuls. Durada: 5:00 hores Vocal: Pere Robert Dissabte, 15 de DESEMBRE 2012 Llançà – Palau-saverdera Llançà, sant Pere de Rodes, sant Salvador Saverdera, Palau-saverdera. Durada: 4:30 hores. Vocal: Joan Carles Alayo Dissabte, 9 de MARÇ 2013 Espolla-Baussitges Espolla, els Vilars, sant Martí de Baussitges, sant Genís d’Esprac, Espolla. Durada: 5:00 hores Vocal: Joan Carles Alayo
OBSERVACIONS
- Aquest cicle està obert a tothom.
- És necesari tenir l’assegurança A de la FEEC o alguna equivalent.
- Les sortides es faran amb autocar.
- Les inscripcions s’hauran de fer online o a recepció del Club i es tancaran el dijous anterior a la sortida programada.
- A l’inici de cada excursió es lliurarà a tots el participants un full informatiu, amb les característiques més interessants del recorregut i un croquis de l’itinerari.
- Els vocals del cicle podran variar algun itinerari en funció del temps previst o d’altres circumstàncies.
La serra de l’Albera, o també massís de l’Albera, és el principal contrafort oriental dels Pirineus. Etimologia Del llatí ALBUS o de l’indoeuropeu ALBHOS ‘blanc’. Potser també del col·lectiu ALBARIA ‘àlber’. Destaca l’ús del plural en llatí, en francès (albères), així com en la denominació nord catalana (serra de les Alberes). Particularitats La Serra de l’Albera és un conjunt muntanyós situat entre les planes de l’Empordà i el Rosselló. La seva carena marca la línia divisòria de l’Alt Empordà al sud, amb les comarques de la Catalunya nord del Rosselló i el Vallespir. S’estén des del coll del Pertús fins al mar Mediterrani, entre la Costa Vermella i el nord de la Costa Brava, entre les poblacions d’Argelers i Llançà. Cap al sud s’estén fins al cap de Creus, que forma la branca més oriental, i que té la serra de Rodes com a nucli més destacat. És un dels darrers contraforts dels Pirineus, tot i que la poca alçada i l’erosió de les muntanyes fan que tinguin unes característiques ben diferents de les de l’eix central d’aquesta serralada. Culmina al puig Neulós (1.256 m). Altres cims destacats són el puig dels Pastors (1.167 m), el puig dels Quatre Termes (1.156 m) i el pic de Sallafort (992 m). Des del 1659, arran del Tractat dels Pirineus, la seva carena constitueix la frontera entre l’Estat francès i l’espanyol. Municipis L’Albera s’estén al llarg d’uns 25 km pels municipis següents:
- A l’Alt Empordà: Cantallops, Espolla, Rabós, Llançà, la Jonquera, Colera, Port-bou i Sant Climent Sescebes.
- Al Rosselló: Argelers, Banyuls de la Marenda, Cervera de la Marenda, Cotlliure, Montesquiu d’Albera, Portvendres, la Roca d’Albera, Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes, Sureda, Vilallonga dels Monts i el Voló.
- Al Vallespir: l’Albera, les Cluses i el Pertús.
L’Albera, paratge natural El territori empordanès de la serra conforma, des del 1986, el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, constituït per dos sectors ben diferenciats: un d’occidental, el de Requesensi les Baussitges, i un d’oriental, el de Sant Quirze de Colera i la Balmeta, separats pel coll de Banyuls. Aquest paratge natural permet observar la transició entre les espècies pròpies de la serralada pirinenca i les més típicament mediterrànies, en un terreny de roques metamòrfiques com ara esquists i pissarres. Les zones més altes presenten una vegetació variada, amb suredes, alzinars, castanyedes, rouredes, fagedes i els prats alpins. Com més s’acosta al mar, la serra perd vegetació i queda dominada per suredes escadusseres, brolles i matollars. Tot això s’ha vist molt modificat per la intervenció humana, en què destaca la plantació de vinyes, afavorides pel terreny d’esquists i pissarres, que donen un vi d’alta graduació i molt gustós. Pel que fa a la fauna, al sector de Sant Quirze de Colera i la Balmeta subsisteixen les darreres poblacions de tortuga mediterrània de la Península Ibèrica. La vaca de l’Albera, una raça autòctona, viu al bosc en règim de total llibertat. Al Rosselló, el bosc de la Maçana (que vam visitar l’any passat) també té el caràcter de reserva natural protegida des del 1973. Llocs d’interès
Hidrologia i geologia Els cursos d’aigua de la serra de l’Albera són curts i generalment de poc cabal, molt lligats al règim pluviomètric propi de la zona mediterrània. El Llobregat d’Empordà, l’Anyet, la riera de Torrelles i l’Orlina, que descendeixen perpendicularment dels cims més elevats de l’Albera, presenten generalment un corrent continu d’aigua. En el seu tram final, el Llobregat d’Empordà rep les aigües d’aquests tres rius poc abans d’ajuntar-se amb la Muga, el riu principal de la conca. Les rieres del sector oriental ja tenen un marcat caràcter torrencial, la riera de Garriguella baixa fins al sistema dels Aiguamolls de l’Empordà. La riera de Valleta i els torrents de Garbet, Colera i Portbou moren directament al mar. A la zona nord, d’oest a est, les rieres més importants són la de la Roma i la de Vilallonga, afluents del Tec, la Ribereta, la Maçana i la Vallòria. Un dels elements hidrològics més importants de l’Albera són les basses. Són petites depressions del terreny on s’acumula l’aigua de pluja, es pot trobar una trentena d’elles i presenten un gran interès ecològic. Algunes emmagatzemen aigua durant tot l’any, mentre que d’altres, la majoria, s’assequen durant el període estival. La que té una major extensió, l’estany Gros de la Jonquera, ocupa una superfície de 3,5 ha. Les característiques bàsiques de la geologia de la serra de l’Albera són les pròpies de les roques metamòrfiques dels Pirineus, esquists i pissarres. La zona amb més interès geològic és la que es troba en els voltants del Puig d’Esquers, en els termes municipals de Llançà i Colera. PARC NATURAL DE CAP DE CREUS El cap de Creus és un cap del litoral de l’Alt Empordà (Catalunya), situat a l’extrem nord de la Costa Brava, al final d’una petita península que s’endinsa a la mar Mediterrània i que separa el golf de Roses, al sud, del golf del Lleó, al nord. Aquest cap és el punt més oriental de la península Ibèrica. Engloba els municipis d’El Port de la Selva, La Selva de Mar, Llançà, Cadaqués, Palau-saverdera, Pau, Roses i Vilajuïga. L’àrea del cap pertany al terme municipal de Cadaqués i forma part del Parc Natural del Cap de Creus. A la contrada, és conegut també com a cap del Diable, i els sectors N i S de mar que el cap separa, com a mar d’Amunt i mar d’Avall, respectivament. Sobre el promontori més pròxim a la punta, a 87 msnm, hi ha un far construït sobre els fonaments d’una torre de senyals romana, que a la baixa edat mitjana també va servir com a torre de guaita.
Península del cap de Creus
És un promontori abrupte i rocós, de 672 m de altitud, que s’alça sobre la Mediterrània formant una petita península de caràcter muntanyós, tallada per nombroses entalladures, a forma de petites cales, orientades en funció de l’estructura de la pissarra. Des d’un punt de vista geològic i morfològic, forma part dels estreps dels Pirineus orientals, que s’enfonsen dintre del mar pel massís del cap de Creus. Sobre terrenys granítics i d’estructura laminar de l’ordovicià (paleozoic). Està influenciat per les onades, provocades fonamentalment per la tramuntana, nom que rep un vent fred que bufa del nord i nord-oest, i pels vents de llevant. En aquesta àrea es registren unes precipitacions anuals que van entre els 500 i 800 mm; es tracta, per tant, d’un clima mediterrani humit, caracteritzat per la suavitat tèrmica i unes precipitacions moderades. Presenta una vegetació dominant de matolls i formacions arbustives. Península al nord de la Costa Brava que reposa sobre nivells geològics de més de 450 milions d’anys i que des del 1984 és considerada espai natural protegit amb la categoria de parc natural. Forma un litoral extremadament abrupte, d’aigües profundes, amb abundants illots, altíssims penya-segats, escollís de roques descarnades per l’ erosió i els vents, prats i boscos a l’ interior, i amagades cales d’aigües transparents, sovint només accessibles des del mar. Com a punt més oriental de la península Ibérica, és un punt important de flux d’aus migratòries. Destaca especialment la singularitat d’algunes roques associades a formes d’animals que, amb el pas del temps, han arribat a ser mítiques; és el cas de l’àguila de Tudela i el lleó del Cap Gros, o el de la roca de l’illa de Culleró, situada davant la cala del mateix nom i en la qual sembla que Salvador Dalí s’hi va inspirar per crear l’obra El gran masturbador.
Història
Hi ha restes del poblament d’aquesta zona ja durant el període prehistòric. La zona està esquitxada de diverses restes de dolmens. Durant l’antiguitat els rodis fundaren a prop de l’istme, Roses. Més al Nord ja en ple cap de Creus trobem Cadaqués i més al nord hi ha, a les acaballes del cap, el Port de la Selva. Durant l’època medieval es funda el Monestir de Sant Pere de Rodes. Ben entrat el segle XX es crea el Parc Natural del Cap de Creus. La península del cap de Creus és un dels parcs naturals (constituït l’any 1998 amb la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de cap de Creus) de més superfície protegida de Catalunya, d’una extensió total de 13.844 ha, repartides en 3.064 de marines i 10.780 de terrestres, fet que li dóna el tret distintiu de ser el primer parc natural marítimoterrestre de Catalunya. Des de desembre de 2011 es troba en perill, ja que la dita llei “Òmnibus” hi preveu poder fer intervencions urbanístiques. Al cim del Pení hi ha les instal·lacions d’una estació de radar (Esquadró de Vigilància Aèria número 4, EVA-4) que pertany a l’exèrcit de l’aire espanyol, construïda pels Estats Units l’any 1959. El cap de Creus, font d’inspiració La força del paisatge i de la gent de la regió del cap de Creus ha estat font d’inspiració per a diferents expressions artístiques. Literatura A banda de les pàgines que autors com Eugeni d’Ors, J. V. Foix, Josep Maria de Sagarra o Josep Pla li han dedicat, destaca l’extens poema Somni de Cap de Creus, de Carles Fages de Climent, publicat pòstumament (2003). Pintura El motiu central de l’oli “El gran masturbador”, pintat per Salvador Dalí el 1929 (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid) s’inspira, aparentment, en una roca de l’illa de Culleró, situada davant la cala Culleró (a l’oest de la cala Culip). Dalí estiuejà a Cadaqués i, a partir de 1930, a Portlligat, que esdevingué la seva residència permanent fins el 1982. Música
- Jorge Alfredo Sarraute Sánchez, El faroner del Cap de Creus, 1989 (música per a cor)
- Rafael Cabrisas (música) i Joaquim Gay (lletra), Cap de Creus (sardana)
- Manel Rius, Cap de Creus (sardana)
- Dacosta, Cap de Creus (pop)
Cinema El paratge fou un dels escenaris del film The Light at the Edge of the World dirigit per Kevin Billington el 1971 i protagonitzat per Yul Brynner i Kirk Douglas, una adaptació de la novel·la Le phare du bout du monde de Jules Verne. A l’extrem del cap, més enllà del far, fou construïda una torre que havia de representar el far dit del Fin del Mundo, a l’arxipèlag de la Terra del Foc (Argentina), inspiració de la novel·la, i que fou enderrocada fa pocs anys per restituir el paisatge al seu aspecte original.
Calendari de sortides 2011
|
L’AIGUA FONT DE VIDA CICLE DELS NAIXEMENTS DELS RIUS DE CATALUNYA Inspirats en la idea Albert Vicens Llauradó i en el seu llibre Excursions als naixements dels rius de Catalunya, i aprofitant que els rius neixen a les muntanyes, dedicarem un cicle, que pot durar més d’un any, als rius i a l’aigua. Anirem als naixements dels rius o de les rieres o dels torrents, però, com a muntanyencs, també a les carenes de les capçaleres, que ens permetran una visió més aèria i de conjunt. L’aigua, con a font de vida, i els rius, metàfora d’aquesta vida, seran la nostra inspiració i el nostre recorregut per a aquest any i alguns més. Això també ens permetrà un coneixement divers i poc freqüentat de la nostra terra.
Opció a). Reserva de la Maçana. Travessa des d’Argelers fins a Banyuls de la Marenda. L’objectiu principal és la Reserva Natural de la Maçana, bosc natural des de fa 120 anys. Es tracta d’una dels llocs més importants d’Europa per les seves característiques de fauna i flora i de la primera reserva natural dels Països Catalans. També ascendirem al pic de Sallfor (980 m), fronterer entre Espanya i França, a la zona lítica axial dels Pirineus. La tornada fins a Banyuls es fa entre els treballats vinyets que han donat fama al seu vi. Opció b). Passejada pel camí litoral entre Polilles i Banyuls. Per als
que ens vulguin acompanyar i no tinguin humor de caminar tant, ofereixo aquesta altra possibilitat, i fins i tot hi ha l’opció de passar el dia a la bella platja de Banyuls i visitar l’atractiu poble antic, pàtria de A. Maillol. Se surt de Polilles (escrit Paulilles en francès). Es tracta d’un “paratge classificat”. La història del lloc és ben curiosa: després de la primera guerra franco-prussiana, la derrota dels exèrcits francesos els va obligar a buscar un lloc ben allunyat de la frontera alemanya per situar una fàbrica de dinamita. El port de Polilles els va semblar ideal i fins el 1984 s’hi va fabricar dinamita en quantitats molt importants. Aquest any la fàbrica Nobel es va tancar i el lloc restà abandonat i degradat. El 2008, fa només tres anys, el conjunt del paratge i edificis ha estat rescatat i reconvertit en un memorial i alhora un lloc museístic, on destaquen la casa del lloc i el taller de barques catalanes. Avui dia és un passeig agradable, encara que ran de costa queden restes de l’antiga utilització com a fàbrica de dinamita i port pel transport d’aquest material. 
Més enllà el passeig ja és el típic camí de ronda, amb algunes platges, entre el mar i les vinyes de Banyuls, fins que s’arriba a aquesta villa, antigament marinera i contrabandista. El centre antic mereix una visita, així com les diverses estàtues de Maillol, natural d’aquí, i la casa-museu on va viure. Trobareu informació més detallada del recorregut muntanynenc al web Camins, http://www.xtec.cat/~probert/it/ross/massana2/cat.htm, on hi ha també algunes fotografies dels paratges mariners. Durada: unes 8 hores (6:30 de caminada real) Dificultat: opció a) cal considerar la distància, 22,5 km, i el desnivell, + 1.100, – 1.150 m. Opció b) cap. Aquesta opció es fa sense vocal, però no ofereix cap problema i oferiré una guia detallada. Vocal: Pere Robert Sortida: 6:30 h matí, al Pla del Vinyet, amb autocar. Calculo que la tornada de Banyuls serà cap a les 6 de la tarda. Inscripcions a l’oficina online o a la recepció del Club
cmscsm.wordpress.com 