A propòsit del voluntariat

El voluntariat és fonamental per a la vida del Club i la reflexió sobre la seva situació s’imposa com una necessitat imperiosa. És gràcies a ells que el Club és el que és. Sense els voluntaris no hi hauria ni Secció de Muntanya, ni Escola d’Excursionisme, ni Esplai Sarau, ni moltes de les altres activitats.

El número 1 de la revista El Muntanyenc dedica el tema “A fons” al voluntariat del Club Muntanyenc, amb un article (no firmat), un requadre de drets i deures (també sense firma) i unes reflexions del jovent, signades per Anna Figueres. Aquesta última incideix sobre la seva formació, punt clau tractant-se de voluntaris que es dediquen als infants i al jovent, i que s’hauria de potenciar de forma metòdica. El punt fonamental dels altres dos escrits és el reconeixement del voluntariat, aspecte en què queda encara molt per fer i que exigeix una consideració seriosa per part dels responsables del Club.

Centrant-me ara en la Secció de Muntanya, gràcies als voluntaris el nostre Club ha estat capaç, a més de dur a terme les activitats habituals de muntanya, d’organitzar esdeveniments tan importants com dues Marxes de Regularitat,  un Aplec dels Països Catalans, una Marxa de Veterans i cada any la Marxa Infantil (ja van 51), la Mitja Marató, la Caminada Popular a Montserrat o la Ruta dels Tres Monestirs i, més recentment, la Marxa de Resistència de Cap de Rec. Totes aquestes activitats necessiten moure un nombre considerable de voluntaris, sense els quals és segur que no es durien a terme.

Fins ara hi ha hagut sempre persones disposades a donar part del seu temps i de les seves energies, de forma altruista i generosa, conscients, també, que el caliu del Club es forma amb l’aportació de tots, i que sense aquest caliu el Club no és res. Però el temps corre i els anys també, i molts dels qui fins ara han col·laborat desinteressadament, troben que el seu cos no respon com abans. El que m’ha provocat entrar en aquesta reflexió ha estat la recent organització de la Ruta dels Tres Monestirs. Al control en què em trobava, el de Can Barata, érem deu persones, totes entre els 65 i 75 anys. La constatació que aquesta elevada mitjana d’edat, o molt semblant, és la més freqüent, va provocar una consideració general sobre el futur del voluntariat al Club. Convé una major implicació dels més joves, que asseguri el relleu.

Pere Robert

Aquesta entrada ha esta publicada en Grup de Muntanya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s