De l’Albarca a la Morera seguint el GR-171
Recorregut: Albarca-Roca Corbatera-Santa Maria de Montsant-Punta del Peret-
Pi de la Carabasseta-Toll de l’Ou-Serra Major-Grau de l’Agnet-La Morera.
Dificultat: mitjana-alta. 18 km; +900, –950 m.
Característiques: cim més alt del sector est de la Serra Major, barrancs entorn del Toll de l’Ou, part central de la Serra Major i grau de l’Agnet. Per franquejar aquest grau cal vèncer una forta baixada fent grimpada.
Descripció. Començarem el coll d’Albarca (774 m). Pujarem al bonic poble d’Albarca (815 m) on veurem l’església de Sant Vicenç i continuarem per la pista seguint les indicacions del GR-171.
En un revolt i indicat amb un pal de seguiment deixarem la pista i pujarem per un camí fins arribar al pla del Grau, on trobem una estaca de participació de camins. En aquest punt de desviament comencem 
l’ascensió a la Roca Corbatera. (Qui no vulgui anar a la Roca Corbatera pot continuar amb un dels vocals directament cap a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant).
Després d’haver gaudit de la magnífica vista des de la Roca Corbatera, punt més alt de la serra de Montsant, retornarem fins al punt de desviament esmentat i continuarem horitzontalment fins arribar a una estaca
indicadora de l’ermita de la Mare de Déu de Montsant. Cal estar molt atents a les indicacions de participacions perquè n’hi ha poques i marquen un punt clau per no perdre el camí.
De l’ermita continuarem per la banda nord de tot el cingle de la Mare de Déu, més o menys horitzontalment i a una altitud de sobre 1.000 m, passant per les cruïlles del portell del Peret i el collet del Parral, fins arribar al Pi de la Carabasseta (1.043 m).
En tot aquest trajecte tenim una bona vista cap al nord de la plana dominada pel poble d’Ulldemolins.
El Pi de la Carabasseta, on possiblement menjarem, està situat en una cruïlla des d’on deixarem el cingle de la Mare de Déu i començarem el descens cap al sud seguint la indicació de barranc de Pèlags/Toll de la l’Ou. En arribar al barranc del Madalenet 
continuarem horitzontalment al sud-oest uns 400 m i després de creuar el barranc del Barral, pujarem a través de la Mola i després baixarem fins al Toll de l’Ou.
El paratge del Toll de l’Ou és un dels llocs més singulars i bonics de la serra de Montsant. Es troba al barranc dels Pèlags i sol tenir aigua tot l’any. Està format per diferents tolls excavats a les roques en petites cascades.
En aquest lloc idíl•lic descansarem uns minuts i després pujarem a la Serra Major, que havíem deixat a la Roca Corbatera.
Seguirem el GR-171 pujant un fort pendent un 
desnivell d’uns 300 m i, a través d’una esquerda entre dues roques assolirem la Serra Major. Seguirem el camí per la part superior de la serra, sempre seguint el GR-171 fins al poble de La Morera. Hi ha unes quantes cruïlles fins a trobar la bifurcació en direcció a La Morera pel Grau de l’Agnet. El camí passa per la Roca Falconera, des d’on hi ha unes vistes espectaculars cap al sud.
El camí comença a baixar per un talús molt pronunciat per la canal on comença el grau de l’Agnet i amb una vista impressionant sobre el poble de la Morera, al fons de la canal, i sobre bona part del Priorat. Finalitzarem el nostre recorregut a la Morera de Montsant.
Text i fotos de Juan Luís Velasco
Perfil
Mapa del Recorregut
Santa Maria de Montsant, o la Mare de Déu de Montsant, és una ermita del municipi de la Morera de Montsant (Priorat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Descripció
La localització de l’edifici es troba a 1035 m d’altitud. Construït amb paredat i carreus als angles i arcs. Es tracta d’una sola nau de planta rectangular amb volta d’aresta, amb coberta a dues aigües sostinguda per arcs apuntats i una volta de creueria octopartida a la capçalera. La portalada és als peus, a la façana principal, amb un arc de mig punt adovellat i l’escut d’Escaladei amb la data de 1741 a la clau. Damunt la porta es pot veure una fornícula molt poc conservada. Corona aquesta façana principal una espadanya d’un sol cos feta amb carreu. A l’interior es poden observar arcades ressaltades amb el paviment enrajolat i el presbiteri realçat respecte del conjunt.
Història
L’ermita s’aixecà en el territori cedit el 1161 per Albert de Castellvell, d’acord amb Alfons I, a Pere del Montsant i els seus, per dedicar-se a Déu i bastir-hi un monestir; l’intent no reeixí. Hi ha constància que al 1176 va residir per poc temps un grup d’eremites procedents de Cérvoles.
El 1210, l’Arquebisbe Ramon de Rocabertí cedí el lloc al matrimoni lleidatà de Pere i Guillema Balb, que hi van establir una comunitat cistercenca femenina que l’any 1215 es va traslladar a Bonrepòs, dirigit per Guilleuma. A continuació va prendre la direcció la seva filla Anglesola, la primera abadessa, que al 1215 es va traslladar a Bonrepòs, deixant l’ermita com a residència d’eremites.
El 1557, 1689, 1691 i 1717 s’hi feren importants rogatives contra la secada o la pesta. El 1741 sembla que es reféu, en part, l’edifici; d’aquesta data és el gravat de l’escut d’Escaladei, que així en reafirmava la propietat.
Vora l’ermita hi habitaven ermitans i cada dilluns de Pasqua s’hi feia una romeria. El 1810 els francesos hi van calar foc. El 1835 restà abandonada i en ruïnes. La imatge titular es traslladà a Albarca, mentre que el Santuari es transformà en corral. A la fi del segle XIX la capella fou restaurada per Ramona Ballester, deCornudella, però la imatge es guardava encara a Albarca el 1914. El 1936 de nou fou malmesa.
El dia de Sant Jordi és freqüent que els veïns d’Albarca hi celebren un aplec. La imatge d’una Mare de Déu trobada ha estat sempre objecte de molt de culte a tota la comarca.
cmscsm.wordpress.com 