GM- Cicle de l’Albera, 2

Sortida del 17 de febrer de 2012
Sant Quirze de Colera-Llançà 

Mapa de l’itinerari 1: Sant Quirze-puig d’Esquers

Mapa de l’itinerari 2: puig d’Esquers-Llançà

Perfil

Monestir de sant Quirze de Colera i església de santa Maria de Colera

Les imponents ruïnes de l’antic monestir benedictí de sant Quirze de Colera encara ens deixen entreveure l’esplendor medieval d’aquest cenobi, declarat monument nacional l’any 1931. Situat en una vall força ampla, amb conreus, contracta amb l’estretor de moltes valls de la zona.

El monestir té els seus orígens, segons la tradició, cap a finals del segle VIII. Els germans Libenci i Assenari amb la seva família, servents i altres homes van fundar el cenobi, que poc després va obtenir la protecció de Carles el Calb. D’aquest temple preromànic encara es conserven alguns elements de la seva capçalera, situats en l’extrem est del claustre, junt al braç sud del transsepte actual.

Després d’un període sense notícies del monestir, es torna a esmentar a l’any 927, i el nom del seu abat, Manuel, que marca el començament d’un període de puixança, amb diverses donacions al seu favor. El 935 el bisbe de Girona va inaugurar l’església monàstica. En els anys següents el monestir intervingué decididament en diversos actes relatius a altres centres monàstics de l’entorn. Al segle XV tenim notícies de la seva progressiva decadència amb, entre d’altres, l’enrunament del claustre. L’església, però, va romandre oberta al públic fins al 1835. Després de la desamortització , les dependències del monestir van ser utilitzades com a estables, pallisses i magatzems, fins que el 1931 fou declarat Monument Nacional i en els darrers temps s’hi han fet obres de consolidació i restauració.

L’església és l’element que més destacat de tot el conjunt arquitectònic. De planta basilical, consta de tres naus separades per uns pilars cruciformes, amb un transsepte que sobresurt pels costats i que dóna obertura a tres absis de planta semicircular ornats exteriorment amb arcuacions llombardes entre lesenes. La nau central és coberta amb volta de canó mentre que les laterals ho són amb una de quart de cercle. La porta d’entrada, a la façana de ponent, és formada per una gran llinda i per dos arcs de mig punt en degradació. A sobre hi ha un gran finestral de doble esqueixada. Coronant aquesta façana es veuen les restes d’un campanar de cadireta. També hi ha restes del claustre, d’elements fortificats, dependències que envolten el claustre i un possible palau abacial.

L’església romànica de Santa Maria es troba a uns 200 metres del monestir. Consagrada el 1123, aquesta antiga parròquia consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, capçada per un absis semicircular. La porta, en el mur meridional, és formada per dos arcs en degradació, llinda i timpà.

Sant Miquel de Colera era el temple parroquial del poblat de Colera, que en el segle XVIII es va traslladar arran de mar. Les primeres notícies del temple daten de primers del segle XI. L’església actual data del segle XII. Està formada per una sola nau capçada a l’est per un absis semicircular, en el centre del qual s’obre una finestra de mig punt i doble esqueixada. La nau està coberta amb una volta apuntada. Al mur de tramuntana hi ha una gran fornícula excavada al mur, coberta amb un arc de mig punt. La porta d’accés es troba en el mur sud. Està formada per quatre arcs en gradació, que envoltaven un timpà

 Els dòlmens.

Al llarg del recorregut potser veurem diversos dòlmens, com els de Puig d’Esquers, del Mas Patiràs, de Puig Tifell, de Puig del Llop I, de Puig del Llop II.

Dolmen Puig Esquers: És un sepulcre de corredor de cambra pentagonal estreta feta d’una llosa de pissarra i la resta de quarsita. La seva entrada està orientada a sud. Es poden veure restes del túmul artificial circular que el cobriria, en canvi del corredor no en queda cap resta. Aquest dolmen tenia un bessó, el de Puig d’Esquers II, situat a pocs metres de distància, que va ser destruït l’any 1975 i del qual queden pocs fragments.

Dolmen Mas Patiràs: Possible sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal curta i passadís estret. La Cambra del dolmen està deformada per l’acció d’un llamp.

Dolmen Puig Tifell: És un possible sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal o rectangular curta i passadís estret.

Dolmen Puig Llops I :Possible sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal i passadís estret.

Dolmen Puig Llops II : Possible sepulcre de corredor  amb cambra trapezoïdal. Situat a la vessant occidental del Puig del Llop.

Aquesta entrada ha esta publicada en Muntanya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s