Marxa infantil

Ahir vaig tenir una experiència fantàstica. Vaig fer la Marxa Infantil entremig dels nens, per vigilar i ajudar.

Em van impressionar una sèrie de fets:

Vaig ajudar a una pila de criatures a salvar un petit mal pas (costerut i molt relliscós) donant-los-hi la ma i estirant-los, fins que l’esquena em va dir prou. Tret d’escasses excepcions, tots van dir gràcies. D’altra banda, era admirable la fermesa amb la que alguns dels més petits rebutjaven educadament l’ajuda.

Vaig escoltar converses sorprenentment adultes i responsables entre nens de set a deu anys i em vaig sentir una mica ofès quan un grupet dels més grans parlaven amb poca caritat dels avis d’un programa de tv3 que es diu Casal Rock (jo vaig fer veure que no ho sentia).

Com jo anava cap al final de la Marxa, en els controls em van anar encomanant alguns que havien perdut la parella o que estaven més cansats. Amb ells vam fer plegats bona  part del camí de la tarda. Per distreure’ls del cansament vam xerrar força. Fins i tot alguns, gaire bé es disputaven la meva ma, suposo que en busca inconscient de protecció.

Quan ja arribàvem vaig tenir un meravellós i entendridor premi a l’esforç fet: un dels nens em va dir: «l’any vinent m’apuntaré i també perdré la parella, per poder anar amb tu»

El proper any jo també hi tornaré.

Xavier Losantos

Aquesta entrada ha esta publicada en Grup de Muntanya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s